Dis-li que li estranye com s’estranyen als que mai s’obliden. Que el busque encara sabent que s’ha perdut per sempre en el cel de les estrelles.
Dis-li que li enyore no pel seu perfum si no pels seus batecs que feien que els meus s’uniren als seus i caminaren junts sense importar el temps.
Dis-li que no li oblide ni tinc intenció de superar-ho i que el seu record continua viu encara que la nostra història s’haja detingut.
Dis-li que encara el vull com es vol als amors impossibles i que encara que el nostre va ser possible no puc oblidar que es va anar a la tardor entre llàgrimes i tristeses.
Dis-li que ha passat una dècada des que es va emportar el seu somriure però que ens va deixar les seues ganes de plantar-li cara a la vida i de continuar avant vivint noves aventures.
Dis-li que li continue esperant en totes les portes i que entre riures m’engrunse ben alt per si algun dia puc aconseguir el cel i abraçar-nos sense cap silenci.
Dis-li que m’espere, que em trobe quan arribe el moment de buscar-li, que sé que no sempre li escolte, que sé que encara està enfadat per les promeses trencades d’altres però que vaig aprendre tot el que em van ensenyar aqueixos altres.
Dis-li que ja no soc un tretze des que ell ja no ho és. Que soc un tres. Que soc imparell. Que la meua base és la meua infància i el meu futur aqueixa família que un dia ell va crear per a resistir als vents i els anys de traspàs.
Dis-li que li escric en valencià perquè així és com el recorde. Que escolte el seu murmuri i en els meus somnis li veig agafant les meues mans i prometent-nos algun dia tornar a trobar-nos i mai deixar de estimar-nos.
conunasdesilvia.com 