Encara somni amb les teues mans agafant les meues i plore la teua absència amagant les llàgrimes perquè ningú les veja. Sabies que m’agradava la tardor i encara no entenc perquè et vas anar amb tanta pressa quan jo encara et necessitava de cor. Ballaves amb mi i carregaves la meua motxilla i crec queSigue leyendo «Un pare de bé»
conunasdesilvia.com 