Encara somni amb les teues mans agafant les meues i plore la teua absència amagant les llàgrimes perquè ningú les veja.
Sabies que m’agradava la tardor i encara no entenc perquè et vas anar amb tanta pressa quan jo encara et necessitava de cor.
Ballaves amb mi i carregaves la meua motxilla i crec que no sabies que portar-me a l'escola m'omplia l'ànima per a tot el dia.
Sé que continues prop de mi i puc escoltar els teus riures burletes, els reganys i les paraules virolades perquè desperte.
Era diumenge, un dia tretze i vas jurar que tornaries. Hui et veig en tot el bonic que vas deixar i entenc perquè et vas anar.
Seràs etern com el teu amor per tots nosaltres i t'escric en valencià per fer-te un homenatge. Home de bé, pare de bé, persona de bé mai podrem oblidar-te.
conunasdesilvia.com 